serra de salines

PEÑAS DEL SOL

2008-04-15T14:08:00.001-07:00

Formen part de la solana de la serra de Salines, prou més àrida i esquerpa que la cara nord, orientades cap a la plana dels termes de Monòver i el Pinós a una banda, i a la vall endorreica de Salines a l´altra. A la foto apareixen sota les últimes llums del dia.

LA SERRA DE SALINES

2008-04-15T14:04:00.000-07:00

Quan passem a l´ombria, el paisatge canvia. Aquesta enlairada serra, amb una altitud màxima de 1239 metres, al cim de la Capilla, delimita les comarques de l´Alt Vinalopó amb les Valls del Vinalopó, així com el País Valencià amb Múrcia, però també delimita dos climes: el sec (350 - 600 mm. anuals) i el semi-àrid (250 - 350 mm. anuals).

CIRERERS

2008-04-15T14:00:00.000-07:00

Entre els cultius típics mediterranis (ametler, olivera, vinya, cereals... ), la qualitat de la terra i el clima fred en hivern permeten el cultiu de fruiters com el cirerer, de preciosa florida.

CAMPS DE POMERES

2008-04-15T13:57:00.001-07:00

La canal que s´estén al peu de l´ombria de la serra de Salines és prou fèrtil, i entre els cultius predominants estan els arbres fruiters. En la foto, pomeres en flor a finals de març.

COLONIA DE LA SERRA DE SALINES

2008-04-15T13:51:00.000-07:00

En els anys 10 del segle passat, aquestes terres es van destinar als més pobres de Villena. Es van construïr cases disseminades per esta alta valleta, infraestructures per a emmagatzemar i transportar collites, guardar eines, una petita ermita... Però aquest intent fou un fracàs, entre altres coses per la improductivitat de la terra, que per la seua altitud i manca d´aigua només podia donar ametles si les gelades no feien malbé l´incipient fruit. Avuí en dia, les cases de la Colònia són utilitzades com a segona residència.

BARRANC DE LA COVA DEL LAGRIMAL

2008-04-15T13:48:00.001-07:00

Com tots els barrancs de l´ombria de la serra de Salines, conserva un exuberant pinar, amb carrasques i algun rodal de marfull en els racons més humits.

COVA DEL LAGRIMAL

2008-04-15T13:45:00.000-07:00

En els confins del territori valencià, encara en terme de Villena, aquesta cova va estar habitada en la prehistòria. El seu nom prové d´un degotall d´aigua que cau des del sostre de la cova. És un paratge recòndit, penjat d´un barranc ombrívol i boscós.

OMBRIA DE LA SERRA DE SALINES

2008-04-15T13:42:00.000-07:00

És un dels boscos millor conservats del sud del País Valencià, basat, sobretot, per pinar adult, encara que també ens mostrarà una riquesa botànica sorprenent en aquestes comarques eixutes.

EL SERRAL

2008-04-15T13:38:00.001-07:00

Des de les ombries de la serra de Salines veiem, allà davall, l´allargada i dentada serra ieclana del Serral, d´escassa altitud, vegetació àrida, però vistoses formes.

YECLA

2008-04-15T13:35:00.001-07:00

La serra de Salines és un excepcional balcó sobre l´altiplà de Yecla. Al fons es veu aquesta ciutat, ja allunyada de la serra, amb uns 30.000 habitants, i potent indústria del moble.

BARRANC DEL NICHUELO

2008-04-15T13:31:00.000-07:00

Ja en territori murcià es situa el barranc del Nichuelo, un dels més ombriencs de la serra. La seua orientació, altitud i major humitat són condicions favorables per al desenvolupament d´espècies com l´arborcer, el gal.ler, el freix, la xara, el marfull, o la carrasca, tot i que la vegetació predominant continua éssent el pinar.

ROURE

2008-04-15T13:29:00.000-07:00

Pels barrancs més alts i orientats al nord, encara subsisteix algun retall de vegetació autòctona. Alguns exemplars de roure gal.ler ocupen els rodals més humits i ombrívols, tot i que la pluviometria de la serra de Salines no és molt alta, per la qual cosa, el gal.ler creix en els límits de la seua supervivència.

BARRANC DE LAS AMOLADERAS

2008-04-15T13:25:00.000-07:00

Quan la serra de Salines entra en terme de Yecla, a l´extrem de ponent, baixa el frondós, ample i profund barranc de las Amoladeras, un dels indrets més salvatges de la serra.

AULA DE LA NATURA COTO DE LA SIERRA DE SALINAS

2008-04-15T13:20:00.000-07:00

Aquesta casa forestal s´ha adequat com a Aula de la Natura, al terme de Yecla. Es troba al principi del camí que puja des de Yecla a la Colònia de la Serra de Salines, a l´eixida del barranc de las Amoladeras.

ALTRES ESPAIS

2008-04-15T13:12:00.000-07:00

ARA US MOSTRAREM ALGUNS ESPAIS I POBLES QUE ES SITUEN EN L´ENTORN PRÒXIM A LA SERRA DE SALINES.

VILLENA

2008-04-15T13:09:00.000-07:00

Amb 34.000 habitants, aquesta ciutat, castellana fins 1833, quan s´incorporà a l´actual província d´Alacant, és la capital de l´Alt Vinalopó. Les terres interiors de Villena tenen un clima eixut i de temperatures extremes, com una extensió de la Manxa dins del País Valencià. Al darrere es veu, immediata, la serra de la Villa.

SANTUARI DE LAS VIRTUDES

2008-04-15T13:06:00.000-07:00

A uns 4 quilòmetres de Villena, enmig d´un pinar, es troba la pedania de Las Virtudes, on està el santuari, de molta devoció entre la gent villenera.

FONT DEL CHOPO

2008-04-15T07:57:00.000-07:00

Al mateix costat del santuari de las Virtudes naix aquest brollador. Una bassa recull l´aigua del naixement, però a finals de primavera de 2007, a penes donava com per a mantindre un mínim nivell d´aigua a la bassa.

SERRA CABRERA

2008-04-15T07:53:00.000-07:00

Al Nord-Oest de Saix, i separada per una canal de la serra de Salines, forma un parell d´aliniacions curtes i enlairades de roca viva, sobre els pinars de repoblació d´El Plano. La seua major altitud és de 869 metres.

COLÒNIA DE SANTA EULÀLIA

2008-04-15T07:23:00.001-07:00

Igual que la de la serra de Salines, la Colònia de Santa Eulàlia fou un intent de posar terrenys agrícoles en mans dels més desfavorits. Ara, les cases que romanen dempeus són utilitzades com a segones residències. A la foto apareix la fàbrica de farina.

CASTELL DE SAIX

2008-04-15T07:20:00.001-07:00

S´alça sobre un turó increïblement elevat sobre la vall del Vinalopó, amb el poble al seu peu per la banda de solana. Està ben restaurat, amb bona il.luminació nocturna.

POU DE NEU DE SAIX

2008-04-15T07:16:00.000-07:00

Enmig dels pins del castell s´amaga un pou de neu, perfectament conservat. És una mostra de que temps enrere, les nevades eren més freqüents a Saix, només a 471 metres d´altitud.

SALINES I LA SEUA LLACUNA

2008-04-15T07:09:00.000-07:00

El poble de Salines està bastit entre la serra i la llacuna homònimes. La llacuna es va dessecar al segle XIX perquè les seues aigües eren insalubres i portaven epidèmies. Un túnel per davall de l´alt de Càmara drenava la llacuna. Ara és una àmplia superfície coberta de sal, i quan rellueix al pondre´s el sol, encara pareix tenir aigua.

SERRA DE L´OMBRIA

2008-04-15T07:05:00.000-07:00

Entre Elda i Salines, la serra de l´Ombria forma una barrera, juntament amb l´Alt de Càmara, amb alguns rodals de pinar a la cara nord. Aquesta és una formació allargada amb 847 metres d´altitud.

ALT DE CÀMARA

2008-04-15T07:00:00.000-07:00

Altra modesta serra que delimita l´Alt Vinalopó és l´Alt de Càmara, quasi immediata a Elda, i amb 838 metres d´altitud. Al seu peu discorrerà l´AVE Madrid Alacant. Per la cara sud és una serra aspra i desèrtica.

SERRA DE DON PEDRO

2008-04-15T06:52:00.000-07:00

Com una extensió separada de la serra de Salines cap al sud, ja endinsada en la planura, s´alça, encara coberta de pinar, la muntanya de Don Pedro, amb 867 metres. D´allí en avant predominen la vinya i l´ametler.